A mig camí entre la naturalesa i la tècnica, la ciutat es narra i s'escriu dia a dia. Així, després de períodes polítics que han volgut dissenyar els carrers per als cotxes i no per a les persones, s'han anat imposant altres maneres de fer les ciutats que han millorat la qualitat de vida dels ciutadans: s'han fet carrers per a vianants, s'ha fomentat la b...icicleta, s'ha millorat el transport públic, els parcs..., però encara resten per obrir nous horitzons envers ciutats més ecològiques i solidàries; per passejar, per estimar i viure en harmonia. La naturalesa urbanística com a creadora d'un nou ecologisme ciutadà, la tècnica dels parcs, l'influx de la ciutat jardí, la ciutat de vacances. Una empremta ecològica que permeti gaudir de la ciutat des d'una altra perspectiva, l'ecologisme com a alternativa urbana. Una ciutat verda i amable que generi respostes amables. En paraules d'Heidegger: construir, habitar i pensar les ciutats, i jo hi afegiria pensar, dissenyar, construir, habitar i amar les ciutats. Ciutats que equilibrin l'urbanisme, el paisatge i l'ecologia; la creativitat i l'experimentació. Ciutats humanistes i cívicament urbanitzades que ordenin l'accessibilitat i la demanda de desplaçaments, amb un medi ambient sostenible que afavoreixi llocs urbans còmodes i agradables per als seus ciutadans.
Mentre vaig i vinc penso en la meva Badalona, la ciutat de mirada blava i seductora. Els vaixells del port fondejant somnis de present i de futur. Perquè encara que hagi visitat altres ports, altres ciutats, sé que no són la meva ciutat. Ciutats per entrar i sortir. Però quan sents la teva ciutat, la ciutat que t'ha vist néixer i créixer com a persona i ciutadà; la ciutat que t'ha educat, la ciutat que ha seguit de prop la teva trajectòria. Aquesta és la teva ciutat, la ciutat de la qual no sortiré mai, la que sempre estimaré: Badalona
Carta publicada al PUNTAVUI 8/5/14
